Preguntes freqüents

Cal raspallar-se desprès de cada àpat, tenint especial cura la higiene de la nit, ja que és molt important i la que es pot fer amb més calma.

Aproximadament desprès de fer servir el mateix raspall de dents durant 3 mesos, ja veuràs que els filaments del raspall es van obrint cap als laterals del capçal, de manera que no són tan resistents i perden efectivitat. A vegades en raspalls molts fets malbé pots arribar a fer-te mal a les genives. Així doncs, ja ha arribat el moment de substituir el teu vell raspall.

Hi han casos en què és convenient canviar el raspall abans dels 3 msos, per exemple quan has passat alguna malaltia infecciosa com ara un refredat o la grip, perque els gèrmens es queden al raspall i pot fer que tinguis alguna recaiguda.

En el cas dels nens, s'ha de canviar amb més freqüència ja que els filaments dels raspalls es desgaten més fàcilment perque al raspall-se fan moviments irregulars. Les persones que porten ortodòncia o les que es raspallen de forma més enèrgica tambè ho han de canviar abans.

Es recomana fer una visita al dentista cada 6 mesos, i no superar mai l'any, per tal de poder detectar anomalies a temps i així evitar complicacions posteriors que impliquin tractaments més llargs i complexos.

La tartrectomia o neteja bucodental és un tractament bàsic, que elimina el sarro superficial “el que es veu”. No té cap desventatge i es fa quan hi ha sarro a la boca i per prevenir problemes de genives com el sagnati recesions gingivals i pèrdua òssea. No es desgasta l'esmalt.

Per lo tant, retirar el sarro “que es veu” només té avantatges, però té dos perills, un és deixar el sarro que “no es veu” per qualsevol motiui fer-ho amb instruments o tècniques inadeqüades pot provocar lesions dentals.

En moltes ocasions, la por al dentista ve pel dolor, reforçat per les males experiències anteriors, especialment de nens. En altres és el fet de la postura incòmoda, mantenir la boca oberta i la incertesa del que faran amb l'apatologia.

A Saldent, en la primera consulta, l'odontòleg farà una visita de revisió per tal d'elaborar un pla de tractament. Cal definir abans de venir tots els dubtes a consultar tenint en compte la pròpia por. Cal buscar un dentista de confiança o una clínica de confiança.

El sarro, o tambè anomenat càlcul, és la placa bacteriana que s'endureix sobre les dents degut al dipòsit de minerals sobre la placa. Tambè es pot formar al bord de les genives i sota d'aquestes i pot irritar els teixits gingivals. El sarro és una amenaça per la salud de les nostres dents i genives, apart del problema estètic.

Es pot reduïr la seva formació raspallant-nos correctament. Un cop el sarro dipositat en les dents, només un dentista o higienista el podràn retirar, mitjançant la tartrectomiao el tractament periodontal.

La piorreoa o periodontitis aguda és una infecció de les genives que suposa un problema greu per la salut. Afecta l'estructura de la dentadura, provocant una inflamació i el deteriorament de l'ós. Es tracta d'una enfermetat crònica que va destruïnt lentament l'estructura que suporta la dent firmement a l'ós i pot desencadenar en la pèrdua de la dent.

L'enfermetat periodontal es contagia per mitjà de la saliva, depenent de si la persona contagiada és susceptible de patir l'enfermetat per factors com l'estat del seu sistema inmunològic, taca...

A Saldent insistim en les revisions periòdiques per evitar l'evolució de la enfermetat, i amb el tractament periodontal i el manteniment estabilitzem la boca.

Els simptomes més freqüents són el sagnat de genives, inflamació de les genives, mal alé (halitosis), una geniva envermellida, retracció de les genives i aparació de petits triangles negres entre les dents, sensibilitat, entre d'altres.

En sagnat gingival o de genives, moltes vegades, apareix al raspallar-se les dents, menjar una poma o despertar-se al matí. Hem de conèixer que no és saludable ja que si sagnen de manera habitual és a causa d'una respota del nostre cos davant la permanent presència de bacteris a la nostra boca, sent una alerta que la nostra boca està desenvolupant una malaltia. Per aquest motiu hem d'acudir a una revisió amb el dentista.

El principal factor pel qual es predueix és per l'eliminació insuficient de la placa bacteriana. Aquesta placa es va acumulant al voltant de la línea gingival i es va endurint i produïnt una inflamació de les genives que porta al sagnat.

Hi han altres factors que poden produïr aquesta alteració com els canvis hormonals, trastorns de coagulació, falta de nutrients. Tambè existeix relació entre malaties com la diabetes, malalties renals, coronàries, part prematur.

El tractament periodontal serà la nostra resposta aportant beneficis a la nostra boca i a la nostra salut.

La càries es una malaltia infecciosa que destrueix els teixits de la dent. Es produeix per una desmineralització de la superfície de la dent causada pels bacteris que s'hi adhereixen. La placa bacteriana està formada per la saliva, bacteris i restes de menjar. Si la placa no és eliminada correctament, amb el pas del temps atacarà l'esmalt de la superfície de les dents. A més d'atacra la dentina, la càries tambè pot danyar la polpa dentària, del que patirem dolor agut.

El tractament quan afecta esmalt o dentina és retirar el teixit danyat i es cobreix amb una obturació dental. Si la càries ha afectat la polpa dentària s'haurà de fer un endodòncia.

Els tractaments dentals estan exempts de l'IVA. Són molts els nostres pacients que ens demanen a l'hora de demanar factura o examinar un pressupost si els tractaments dentals contemplen l'IVA. Segons el Decret Llei 37/1992 de 28 de desembre de l'Impost sobre el Valor Afegit  estableix, en el seu article 20, que els dentistes i tractaments dentals estan exempts. Únicament els tractaments dentals que poden portar IVA del 21% són els tractaments amb finalitat estètiques, com per exemple l'aplicació d'àcid hialurònic per omplis llavis.

Durant l'embaràs no només és segur, sinó que és recomanable, visitar el dentista per evitar possibles complicacions. La neteja bucal és recomanable, però els tractaments dentals que requereixin anestèsia local s'evitaran.

Pel que fa les radiografies de caràcter rutinari és preferible evitar-les. No obstant, en cas d'urgència, es poden realitzar periapicals ja que la radiació de la radiografies dentals és mínima.

És importantíssim ser molt constant amb la higiene oral a casa durant l'

embaràs, ja que els bacteris poden ser tramesos de mares a fills a travès d'hàbits on intervés la saliva. La higiene oral correcta durant l'embaràs i els primers mesos de vida del bebé ajudarà a disminuïr la transmissió de bacteris de mares a fills i retardarà l'aparició de càries en l'infant.

Les intervencions amb implants no sñon dolores ja que es fan amb anestèsia local. En els casos que sigui necessari s'utilitzen tècniques de sedació pels nostres anestesistes especialistes.

Aproximadament als 6 mesos apareix la primera dent. A partir d'aquest moment cal controlar l'aparició de la dentadura i de la higienei fer controls periódics a l'especialista. Als 2-3 anys es tenen totes les dents temporals i vòra els 6 anys apareix el primer queixal definitiu. Es recomanen els controls per si cal modificar el creixement dels maxil·lars o crear espai per la resta de dents definitives, quna s'hi és encara a temps.

Amb un raspall manual es pot aconseguir un bon raspallat dental. No obstanta ixò, els raspalls elèctrics tenen alguns avantatges. Permeten controlar la pressió exercida per netejar, de manera que es redueixen els riscos de ferides a la geniva o de desgast de les dents.

Recordeu utilitzar, en qualsevol cas, capçal suau. Altra avantatge és que mantenen la millora de la higiene més estable durant més temps i els temporitzadors del raspall elèctric ajuden a dedicar el temps necessari a la higiene, ens avisen perquè no netegem a corre-cuita.

Qui no vulgui fer servir un raspall recarregable o quan es porta el raspll a la bossa o es deixa la oficina, el raspall manual és útil.

I per aconseguir una bona higiene, recordi que ha de canviar el raspall o el capçal del raspall cada 3 mesos així com realitzar la higiene entre dent i dent, on no hi arriba ni el raspall elèctric ni manual.

La col·locació de p´ricing orals (llavi, llengua, frens) s'ha convertit en una moda. Tot i això, s'ha de saber que aquesta pràctica pot comportar riscs per la salut gingival i en general.

Es tracta d'un cos estrany que, al parlar o menjar, produeix continus moviments i cops contra la geniva i les dents, podent provocar una important recessió de la geniva, hipersensibilitat i pèrdua d'ós. Ademés, aquests elements formen nius bacterians a la zona, induint inflamació i infecció. En molts casos, apareixen gingivitis i periodontitis agressives.

A part de seguir una higiene extrema, els portadors de pírcings orals han de visitar amb freqüència l dentista.

Les cirurgies d'implants no són doloroses ja que es treballa amb anestèsia local. I pels casos més complexes, llargs, o en què el pacient ho requereixi, s'utilitzen tècniques de sedació per part del nostre anestesista.

La cura que s'ha de tenir dels implants és semblant a la de la resta de dents. Caldrà tenir cura de la higiene amb el raspallat normal diari, així com la revisió anual amb el seu dentista.

Al estar sotmesos a una intervenció quirúrgica és normal que es produeixi algun procés inflamatori. . Tambè és normal tenir alguna molèstia o dolor, segons la complexitat de la internveció. Per la qual cosa, el vostre cirurgià us receptarà al finalitzar la intervenció antiinflamatoris i antidolors, que ajudarà a millorar en pocs dies. Tambè és normal que apareguin morats.